La gestió dels arbres vells

Per: Jose M. Benach Garcia

El per què ? i el com? De la gestió dels arbres vells. Això seria una reflexió del per què? d’aquesta gestió. Quan un arbre arriba al seu envelliment ,es quan comencem a raonar que s’ha de fer amb aquest arbre. Hi han diverses solucions:
  • Esporgar-lo, fer-li el seu tractament fitosanitari i deixar-lo al mateix lloc.
  • Trasplantar-lo, i deixar-lo en un lloc segur de la nostra massa forestal i al seu lloc plantar un nou arbre.
  • Directament talar l’arbre.

Totes aquestes solucions, són viables al nostre segle. La pregunta que ens fem tots, és com hem pogut arribar a tot això.
Segons Pierre Raimbault, que descriu les deu fases del desenvolupament natural, des de la brotació de la llavor, fins el envelliment i la mort. Aquesta descripció es pot utilitzar com element de diagnòstic estructural i fisiològic. Les últimes fases, d’envelliment, comporten determinats fenòmens de decrepitud, fisiològica i estructural, irreversibles. Les podes, amb les seves conseqüències de debilitació i ruïna estructural, poden (i solen) accelerà l’entrada en vellesa.

De entre totes les cites bibliogràfiques antigues trobades sobre els arbres y la seva gestió, destaco algunes.

En la segona dècada de 1900, la responsabilitat dels jardins públics i el arbrat estava en mans de N.M.Rubió i Tudurí, arquitecte paisatgista que col·laborava amb Forestier en el enjardinament de Montjuïc. Rubió va fer el traçat de gran part de les places i jardins de Barcelona de l’època. En l’examen d’oposició per optar a la plaça en 1917, una de les preguntes feia referència a les plantes ornamentals mes adequades al clima de Barcelona, y una altre a les formes i varietat d’esporga del arbrat viari. Rubió i Tudurí va respondre d’aquesta manera:
  • A la primera de les preguntes fa referència els arbres de tamany reduït, que, intel·ligentment plantats, poden ser molt útils en Barcelona.
  • Respecte a la pregunta de esporga, respon: Adverteix que la esporga es factible sin gran dany els arbres, durant la seva joventut.
El pretendre esporgar els arbres en una edat adulta, es una mala pràctica hortícola. A pesar de les teories de Rubió i Tudurí, irònicament tan actuals avui en dia, han transcorri’t els anys i la gestió del arbrat a viscut diferents èpoques amb diferents criteris de gestió segon circumstàncies polítiques y les “corrents” del moment.

CONCLUSIONS: Decidir qual es la millor gestió con exactitut no es possible; si que es pot averiguar com molta facilitat que val una esporga, un tractament fitosanitari, una plantació, una tala o un trasplantament d’arbre, i amb aquest pressupost fer una molt bona gestió, pero aquesta es la millor manera de fer-ho?

Llavors lo que tenim que decidir es, desde un principi quina varietat d’arbre plantem i a on, amb això solucionarem part del problema quan sigui vell; un altre tema es averiguar si fa falta aquesta gestió quan el arbre arribar a una edat, ya que es podria analitzar de deixar aquest exemplar que el mateix se autogestioni com fa al seu habitat natural, exemple els boscos de pins i/o d’alzines. Amb això el que tenim que fer es localitzar llocs plantacions amplis i acords amb la varietat a plantar i als llocs petits posar varietats petites i de mínim creixement.

BIBLIOGRAFIA

  • Las podas de las especies arbóreas ornamentales. F. Gil-Albert
  • Cuadernos de arboricultura. Gerard Passola
  • Los árboles en el paisaje urbano. 8º congreso de la AEA. Madrid 2004
  • La visión del árbol urbano. 9º congreso de arboricultura. Barcelona 2005
Juny de 2010

Les al·lèrgies i els arbres urbans

per: Sílvia Baró Castells

L’al·lèrgia al pol·len anomenada també rinitis al·lèrgica temporal o febre del fenc , és una reacció excessiva de l’organisme al posar-se en contacte amb el pol·len de les plantes que es troba suspès a l’aire en certes èpoques de l’any. Les al·lèrgies que es produeixen durant la primavera (a finals d’abril i durant el maig) freqüentment són causades pel pol·len dels arbres.

Factors que expliquen la tendència actual a l’augment dels casos d’al·lèrgia:
  • Factors ambientals: sobre tot la contaminació atmosfèrica i en concret de les partícules diesel que afavoreixen el transport de les substancies que hem anomenat al·lèrgens, augmentant la exposició de la persona a aquests al·lèrgens. Aquesta exposició perllongada en persones amb predisposició genètica adequada es la combinació que facilitaria la aparició de la malaltia al·lèrgica.
  • Teoria higienista: el descens en el número d’infeccions bacterianes, virals i parasitàries gràcies a l’ús dels antibiòtics i de les vacunacions en els nens els protegeix d’aquestes, però en aquests casos el sistema immune al no haver de “lluitar” contra aquests agents, el que fa es derivar la seva acció a “reconèixer” i “atacar” substàncies que habitualment són inofensives per al ésser humà (els al·lèrgens). Aquesta seria una explicació de la major prevalença de l’ al·lèrgia en països desenvolupats. 
Thomas Ogren ha publicat diferents llibres sobre la relació entre els arbres i l’al·lèrgia entre ells “Allergy- free gardening”.

Aquest autor classifica les plantes en OPALS del 1 al 10 . Els propers al 1 són les que no produeixen al·lèrgies (entre ells, evidentment, les femelles) i les del 10 les que més.

Criteris que fa servir i que poden determinar que una planta o arbre sigui més al·lergogen que un altre serien:
  • Les plantes monoiques , que tenen flors masculines i femenines, seran més o menys al·lergògenes depenent de la posició de les flors. Si estan a les mateixes branques seran menys al·lergògenes que si es troben en branques separades.
  • Les espècies dioiques al tenir individus masculins i femenins amb pol·linització pel vent tindran una puntuació més elevada en el cas del mascle i 1 en la femella.
  • La grandària de la flor, la forma, el color i la fragància o la no fragància també expliquen el grau d’al·lèrgia que generen.
  • El pes del pol·len també determina el seu desplaçament respecte l’arbre i per tant l’efecte sobre les persones.
  • La quantitat de pol·len que desprèn l’arbre a la època de pol·linització i la llargada d’aquest període.
La classificació es fa puntuant criteris negatius i positius.

Seria negatiu : flors petites, períodes extensos de floració, estams petits menys de 25 micròmetres de diàmetre.

Serien criteris positius: breu període de floració, pol·len pesat, altres.

Per dissenyar un jardí totalment lliure d’al·lèrgies indica que :

Fer un ús excessiu de plantes amb valors OPALS del 4 al 6 pot ser perillós.

Que uns pocs exemplars del 4, 5, i 6 al mateix lloc rarament donen problemes.

Les plantes del 7,8 i 9 aconsella usar- les el menys possible.

I les plantes del 9 al 10 no posar-les .

Dels seus principis :
  1. Seria útil usar la seva classificació al fer la selecció dels arbres en noves plantacions, sobretot si es tracta d’arbres d’alineació. Utilitzar els individus femella de les espècies dioiques seria una opció.
  2. No es tracta d’eliminar tots els arbres de les espècies OPALS 10 però si anar baixant el seu nombre a l’arbrat viari i substituir- les per altres.
  3. Cal tenir en compte que l’exposició continua a una mateixa espècie amb alt o baix potencial al·lèrgic pot fer hipersensibilitzar les persones i produir al·lèrgia amb el temps. Per tant la diversitat de les espècies usades és important augmentar-la.
La recomanació de la diputació de Barcelona és d’anar substituint els arbres que produeixen al·lèrgies per altres espècies .

Llistat d’espècies d’arbres que produeixen al·lèrgia publicada per la DIBA:

Podeu trovar les imatges a: http://lap.uab.cat/plantes/ca/
  • Acacia dealbata- Mimosa , puntuació amb OPALS en arbust 8 i arbre 10
  • Acer negundo- Negundo, puntuació amb OPALS mascle 10
  • Alnus glutinosa- Vern, puntuació amb OPALS 9
  • Broussonetia papyrifera- puntuació amb OPALS mascle 10
  • Castanea sativa- castanyer, puntuació amb OPALS 6 , el pol·len esta barrejat amb nèctar i no viatja lluny, només un problema en contacte directe.
  • Casuarina sp.- puntuació amb OPALS 10
  • Corylus avellana- avellaner, puntuació amb OPALS 8
  • Cupressus sempervirens- xiprer, puntuació amb OPALS 10
  • Eucaliptus sp.- eucaliptus, puntuació amb OPALS 6-8, algunes espècies causen més al·lergia que d’altres.
  • Fraxinus sp.- freixe, puntuació amb OPALS molt variable segons l’espècie concreta, F. Bungeana 2 i en canvi F. Nigra 10
  • Ligustrum sp.- Troana, puntuació amb OPALS 8
  • Morus alba- Morera blanca, puntuació amb OPALS mascle 10
  • Olea europea- olivera, puntuació amb OPALS 10
  • Phoenix sp., puntuació amb OPALS en general 7, Phoenix dactylifera macle 9
  • Platanus x hybrida- plataner, puntuació amb OPALS 9
  • Populus sp.- pollancre, puntuació amb OPALS mascle 9
  • Salix babylonica- desmai, puntuació amb OPALS mascle 10
  • Ulmus sp.- om, puntuació amb OPALS 8
Maig de 2010

La utilitat dels arbres urbans

per: Judit Capel, Enginyera Tècnica Forestal

Urbà: adjectiu. Pertanyent a la ciutat (oposat a rural). Una propietat urbana. Definició del Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Es consideren arbres urbans aquells que estan ubicats als carrers, places, parcs i zones d’interfase urbana/forestal i que son principalment d’utilitat pública.

Son de gran importància ja que en les últimes dècades han adquirit una significació molt elevada en les nostres poblacions, son els elements vegetals que més contribueixen ambientalment a la millora de les zones habitades, més temps perduren en el paisatge i més defineixen la fisonomia local.

A l'arbrat urbà se li atribueixen diverses utilitats que s'interrelacionen:

Per una banda hi ha els usos relacionats amb l’enginyeria del paisatge, com podrien ser quan els arbres son utilitzats per solucionar problemes específics com l'estabilització del sòl, com a filtres verds per millorar la qualitat de l'aigua i l'aire i reduir o fer de primers indicadors de nivells alts de contaminació ambiental.

Dins el món de l'arquitectura del paisatge, l'arbrat té una importància referent. Els pensadors del disseny de les nostres zones habitades utilitzen els arbres per a redissenyar l'ambient acústic, conduir o distribuir fluxos peatonals i de trànsit, separar les zones urbanes de les de descans, donar independencia o privacitat als espais, crear un major confort físic (insolació, control de zones de vent), eliminar vistes desagradables, etc.

També vist des del món de l'arquitectura, però amb un punt de vista perceptual, l'arbrat s'utilitza per les seves qualitats arquitectòniques variants amb el pas de les estacions i dels anys ja que donen un alt valor al disseny dels espais. A més a més, la seva distribució paisatgística en els diferents emplaçaments de les ciutats proporcionen un efecte perceptiu de l'espai modelable al objectiu que el paisatgista li vulgui donar (amplitud, recolliment, tranquil·litat, seguretat, llibertat, etc.).

Els arbres dins de les ciutats funcionen també com a correctors de l'escala dels edificis i possibiliten harmonitzar i articular els diferents elements de l'espai. En ocasions proporcionen identitat al lloc i rellevància.

L’arbrat urbà també desenvolupa un paper important en la promoció científica i en la educació ambiental, cal destacar per exemple el cas dels jardins botànics que porten a terme funcions educatives, de recerca, d’interes turístic, i de protecció i reproducció d’espècies vegetals associades al verd urbà.

Les arbredes urbanes i periurbanes funcionen també com a indret de protecció i conservació de la fauna associada a les ciutats.

L’arbrat urbà propociona grans beneficis tangibles i intangibles.

Com a tangibles podem destacar el equilibri ecològic que proporcionen controlant l'erosió hídrica i eòlica, els efectes climàtics (vent, temperatura i radiació solar) i també el control que exerceixen en la contaminació atmosfèrica, el soroll i el magnetisme.

Com a intangibles, el benestar social i psicològic de la societat s’aconsegueix en base a diferents factors com el benefici socioeconòmic dels llocs de treball que proporcionen, el valor afegit que alguns arbres suposen a les finques i també com a aspecte subjectiu l'arbrat proporciona en la població estats anímics positius que a la seva vegada provoquen actituds socials positives.

Amb tot, l'arbrat urbà pateix varis problemes degut a que la seva natura no està pensada per habitar enmig de la pressió antròpica.

Els arbres urbans es troben sotmesos a un ambient artificial i advers (paviments impermeables, substrat compartit amb instal·lacions, drenatges, runes, espai vital reduït, contaminació atmosfèrica i lumínica, fauna urbana,...), a un estres constant causat per la pressió social i al seu ús, sovint, incorrecte.

L'arbrat viari es veu afectat per danys continuats ocasionats per els vehicles i les persones. També a vegades, per una incorrecta gestió d'aquests per part de les administracions que en son propietàries (falta de reg o excés, podes incorrectes).

Sovint els problemes amb l'arbrat viari i urbà venen donats des de l'inici per una incorrecta planificació d'espècie, plantació, ús, etc.. Això provoca problemes com l'obstaculització de la visibilitat, obstrucció de drenatges, plantació d'espècies que son tòxiques, fonts d’al·lèrgies, portadores de plagues no autòctones i invasores, etc..

Bibliografia:

JOSÉ ANTONIO SAIZ DE OMEÑACA I ANTONIO PRIETO RODRÍGUEZ. Arboricultura y gestión del arbolado urbano. Centro de Estudios de Técnicas Aplicadas del CEDEX. 2004.

S. RUEDA, A. FARRERO, E. BATLLE I J.A. CORRALIZA. El verd urbà: com i per què?. Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció gestionar per conservar. Fundació Territori i Paisatge. 2007.

Maig de 2010

Los árboles de Barcelona

per: Claudia Sainz García
 
Los árboles ayudan al ciudadano a convivir son su ciudad, evocando la placidez del mundo rural, pero además suavizan las temperaturas extremas, con su sombra o tirando las hojas en invierno y dejando pasar el sol.

Equilibran algo la humedad con la evaporación de sus hojas, aportando oxígeno por fotosíntesis, filtran la contaminación, según datos de Parques y Jardines, filtran media tonelada de polvo al año. Atenúan el ruido y el viento además de soportar una fauna numerosa y variada.

Pero además estimulan la conciencia ciudadana de ser partícipes y poseedores de esa riqueza, se escriben cartas en la prensa o en internet, opinando o quejándose de alteraciones sobre el arbolado. Existen páginas especializadas de periodicidad semanal en la prensa como la Vanguardia, porque tienen un público.

Hay constancia de vecinos, que riegan personalmente sus árboles recién plantados por el Ayuntamiento durante los picos de calor estival, e incluso limpian los alcorques quitando papeles y otros residuos.

Barcelona es una de las ciudades más arboladas de Europa y el ambiente cultural y social ha sido hasta ahora, propicio a su estímulo y crecimiento en ese sentido. Con distribución equitativa, Parques y Jardines va igualando en calidad y cantidad, el arbolado y ajardinamiento en general de barrios centrales y periféricos de la ciudad.

Se estudia la adecuación del porte futuro de las plantas a las condiciones espaciales donde van a estar situadas. Los distritos tienen asignadas unas especies preferentes, dentro de la variedad, que con el tiempo les dará una identidad paisajística propia.

Las instituciones que se dedican al cuidado de las áreas verdes de esta ciudad, editan publicaciones como la revista “B verda”, guías de parques y tienen presupuesto para mantener en buen estado todas esas superficies de arbolado.

Estas instituciones tienen un catálogo de Árboles de Interés Local que se nutre de los ejemplares, que por edad, tamaño, localización, rareza, etc. Van quedando en la trama urbana y seguramente estaban en medio del campo o formando parte de un jardín en casas señoriales cuando se plantaron.

LOS ÁRBOLES DE BARCELONA

A continuación se hace un breve resumen del número de árboles que hay en Barcelona, especies y su distribución en las diferentes zonas de la ciudad.

Nº ESPECIES ARBOLES DE BARCELONA: 119
34% - Platanus X hispanica
41% - Celtis australis Sophora japonica Ulmus pumilla Tipuana tipu Brachychiton populneus Populus nigra Melia azedarach Ligustrum lucidum Robinia pseudoacacia
25% - 109 especies restantes

En el 2007 se inventariaron 153.000 árboles en la ciudad de Barcelona, la mayoría de ellos de hoja caduca. Del estudio se extrajeron los siguientes datos:

DISTRITOS MAS ARBOLADOS
EIXAMPLE - 14%
VERNEDA-ST MARTÍ - 20,4%

DISTRITOS MENOS ARBOLADOS
CIUTAT VELLA - 4,2%
GRACIA - 4,5%

El fomento de concepto de biodiversidad como valor ecológico y cultural ayuda a ir experimentando con nuevas especies. Se buscan especies tolerantes con la sequía ocasional, la salinidad, la contaminación y resistentes a posibles plagas.

Las nuevas especies implantadas a modo de ensayo, son: Tabebuia Heptaphyllia, Robinia pseudoacacia, Pyrus calleryana, Coryllus colurna, Acer freemanii, Acer monspessulanum, Chitalpa tashkentensis, Ficus microcarpa, Liriodendron tulipifera, todas ellas con un seguimiento y resultados aceptables excepto las especies Liriodendron tulipifera y Pyrus calleryana.

Maig de 2010

Noves tendències en el cultiu d'arbrat ornamental

per: Marc Buch Rigola

El cultiu dels arbres ornamentals, actualment, es troba en un període en el que s’ha anat evolucionat i millorant o implantant noves tècniques i tendències de cultiu, ja sigui des del sistema de poda fins al sistema de reg.

Pel que fa al cultiu d’arbres, actualment hi ha una tècnica de cultiu anomenada “Contraplantada”, que es basa en plantar els arbres inicialment en un marc de plantació dens, variable per a cada espècie, i cada any s’arrenquen el arbres i es tornen a plantar de nou en un altre camp amb un marc de plantació menys dens. L’objectiu d’aquesta tècnica es permetre que els arbres puguin desenvolupar un sistema radicular consistent i proporcionat amb la part aèria per tal que el dia que s’hagin d’arrencar es trobi amb les millor condicions possibles del seu estat fisiològic i morfològic. Per altre banda, cada vegada es tendeix més a comercialitzar arbres en contenidor i evitar vendre planta amb arrel nua o amb pa de terra, ja que és una garantia de qualitat i supervivència de l’espècie tant pel viverista com pel comprador.

El sistema de poda també està experimentant una evolució en la seva execució, ja que actualment s’intenta deixar els arbres fletxats i podant-los amb una forma ovalada, similar a una gota d’aigua. Quan parlem d’un arbre fletxat en referim a aquell arbre que presenta el seu port i guia de creixement natural. Aquesta tendència a treballar amb arbres fletxats ha anat guanyant força des de fa uns deu anys, ja que s’ha comprovant que els arbres es desenvolupen molt millor si presenten el seu port natural, tot i que aquest sistema de poda es troba en constant evolució.

Una nova tendència, i que suposa un canvi important en la qualitat dels arbres, és el sistema d’aspratge. El sistema d’aspratge consisteix en clavar un pal de suport, anomenat tutor, que garantir que l’arbre segueixi un creixement totalment vertical, ja sigui clavant una canya o un pal tornejat en funció de les dimensions de l’arbre. El canvi més important és amb el sistema de lligar el tutor amb l’arbre, fins fa uns cinc anys es lligava amb un cordó de goma que calia anar canviant a mesura que creixia l’arbre per evitar enstrangulaments i pertorbacions en el tronc; actualment, al mercat es troben diversos materials plàstic més flexibles que s’adapten perfectament a la mida i forma del tronc, és a dir, a mesura que el tronc va creixent la goma va cedint i evita realitzar cap pressió sobre l’arbre.

Finalment, el sistema de reg automàtic també ha presentat una gran evolució, ja que s’ha desenvolupat molt la tecnologia d’aplicació als sistemes de reg automàtic. Pel que fa al reg del cultius d’arbres ornamentals cada vegada s’està implantant més un reg localitzat per poder controlar més els temps de reg i obtenir una eficàcia més gran en el cultiu. A més a més, cada vegada hi ha més vivers que implanten la fertirrigació per tal d’aprofitar el reg per aplicar els adobs necessaris per optimitzar el creixement dels arbres. La implantació del sistema de reg i de fertirrigació implica un elevat cost econòmic però la seva aplicació permet controlar molt més el creixement i necessitats del arbres.

En conclusió, totes les noves tendències en el cultiu d’arbres ornamentals estan orientades a optimitzar i controlar el creixement dels arbres i en definitiva obtenir arbres de major qualitat. El fet que cada vegada estigui tot el procés de cultiu més mecanitzat permet reduir molt els costos de mà d’obra i obtenir arbres de major qualitat que es poden vendre a major preu.

Maig de 2010

Caràcter psicològic de l’arbrat en la ciutat

per: Jordi Palà i Balanyà

Imagineu per un moment un carrer qualsevol d’una ciutat: les voreres, els fanals, la terrassa d’un bar. Més lluny, un semàfor, un prohibit aparcar, el veí tirant la brossa al contenidor. A la cantonada, un banc on algú que, distret, llegeix el diari: les paraules tamitzades per l’ombra d’un arbre.

En un entorn urbà on la majoria dels elemenents que conformen el paisatge visual i físic són artificials, la presència d’elements naturals recorda al ciutadà l’essència primigènia de la seva condició humana. Els arbres permeten mantenir a l’interior de les ciutats una certa proporció d’elements naturals, creant contrastos de color i forma. Al mateix temps ofereixen aspectes canviants segons les estacions, induïnt al ciutadà a recordar els cicles naturals i contraposant-se a un entorn eminentment estàtic. En general es podria dir que la vegetació proporciona sensacions de comfort, les quals ajuden a eliminar la tensió nerviosa o emocional, tot millorant la salut i contribuïnt a l’equilibri psicològic.

Diversos estudis ens parlen de la influència psicològica –i per tant les seves manifestacions físiques- que té la presència d’arbres en les persones, per exemple escurçant l’estada del post-operatori dels pacients d’hospitals amb vistes a arbres i espais oberts. Altres estudis es centren en l’entorn laboral dels treballadors: oficinistes sense accés a espais urbans des del seu escriptori presenten més queixes i desinterés en les seves tasques diaries. En canvi aquells que a través de les seves finestres s’exposen a vistes d’espais naturals afirmen que troben la seva feina més desafiant, sentint menys frustració en les seves tasques. Al mateix temps es declaren més pacients i entusiastes amb la feina, presenten un menor índex d’absentisme i a un nivell més ampli senten més satisfacció per la vida i mostren un millor estat de salut en general. Per tant no és d’estranyar que en les àrees urbanes arbrades les oficines es lloguin més ràpidament, obtenint unes mitjanes d’ocupació més llargues i una productivitat més alta.

La manera com es disposa l’arbrat en un espai també pot afectar a la seva percepció psicològica, aconseguint sensació o il·lusions òptiques diverses, per exemple que aquest espai és d’un tamany major o menor del que realment té. Carrers vorejats per arbres altres ens semblen més estrets, i aquesta percepció fa que els conductors circulin més d’una manera més lenta i relaxada. També es pot aconseguir privacitat a partir de l’ús de la vegetació, atorgant sensacions de seguretat, llibertat i intimitat en la persona. Trobem també estudis que relacionen la disminució de la criminalitat en barris conflictius amb la incorporació d’arbres en el veïnat. Els residents en llocs urbans arbrats, amb gespa i flors, generalment tenen millors relacions amb els seus veïns, un sentit de comunitat més fort i menors índex de violència domèstica. Caldria també destacar com els arbres contribueixen a dotar d’identitat un determinat lloc, arribant a haver-hi relació entre els arbres, el seu nom i la connotació i significació d’espais urbans.

Qui no ha volgut, de petit, jugar a construïr una cabana a dalt d’un arbre? El contacte directe en la naturalesa ha suscitat desde sempre i en la majoria dels nens una sensació màgica d’aventura. Ja més grans, aquesta màgia pot traduïr-se en la satisfacció i el benestar del retorn als orígens i a l’essència d’un mateix. Vivint enmig de ciutats tan evolucionades, tecnològiques i digitalitzades, gaudir de l’ombra d’un arbre pot ser un dels majors i més senzills plaers que es pugui trobar.

Maig de 2010

Els arbres i la mobilitat urbana

per: Pere Molist Bover

Des de temps immemorials a les ciutats hi ha hagut arbres. Uns elements molt valorats com a conformadors del paisatge, creadors d’ombres a l’estiu, aportadors de fragàncies aromàtiques, i inclús es podria dir que afavoridors de la vida al carrer, gràcies a aquestes atribucions i a d’altres que es podrien enumerar.

Però què passa en les ciutats actuals? Segueixen sent valorats els arbres? Són una aportació a qualitat del paisatge urbà, o més aviat un destorb a la mobilitat de les persones?

És en aquest darrer aspecte en el que voldria fer especial incidència. Ja que no sempre el disseny dels espais urbans ni la selecció de les espècies ha estat l’adequada. Perquè quin sentit tenen els arbres, si per una mala elecció o planificació poden acabar resultant perjudicials, inclús perillosos, per als mateixos vianants per exemple?

És aquí doncs on cal que des dels mateixos municipis s’emprenguin les mesures pertinents per a la rehabilitació d’espais per tal d’adequar-los a les necessitats dels seus habitants. Fent també èmfasi especial a les zones de nova construcció. Per tal d’evitar que un element com és un arbre, d’indubtable necessitat en el teixit de les nostres ciutats, pugui acabar representant una molèstia.

En aquest sentit, es poden emprendre mesures com les recomana el llibre “Evaluación de la accesibilidad en las zonas verdes”, editat per la Universitat de València, en el que es defineixen algunes pautes per a la col·locació d’elements en els que podem incloure l’arbrat. Com ara:

  • Deixar un pas mínim a les voreres de 2 m, que és la mida que permet el pas de dues cadires de rodes.
  • No deixar elements mòbils ornamentals a una altura inferior als 2’20 m.
A part d’aquestes consideracions bàsiques, caldria tenir present també la influència que tenen els escocells, sobretot pel que respecta a les persones amb mobilitat reduïda. Ja que sovint poden ser causa de caigudes. Aquí caldrà que el sistema escollit per a cobrir-los permeti el creixement del tronc de l’arbre, de manera que no sigui estrangulat. I haurà de ser permeable a l’aigua. Però necessàriament caldrà que estigui protegit per una reixeta o similar (si es disposa d’espai seria millor inclús elevar l’escocell a forma de jardinera), i més en zones properes a equipaments com poden ser escoles, Centres d’Atenció Primària, parades de transport públic, Hospitals, o residències per a la gent gran, etc... Llocs tots ells on els usuaris podrien ser més susceptibles a patir algun tipus d’accident.

Així mateix, seria convenient estudiar les espècies que ens asseguressin una menor presència de fruits i fulles, ja que en el moment de desprendre’s de l’arbre, podrien resultar uns possibles causants de relliscades.

I òbviament, triar les espècies en funció també del seu creixement. Ja que tot i que a les ciutats difícilment aconseguiran el seu òptim desenvolupament, un arbre que pugui arribar a tenir un diàmetre que ens impedeixi o estrenyi el pas en el futur, serà sempre una mala elecció.

Finalment apostaria també la introducció d’eines que permetin un arrelament dels arbres en profunditat, com ara els sistemes Deeproot. Per intentar evitar que en els paviments més tous hi puguin aparèixer arrels superficials que tallin les zones de pas (com es veu sovint en els parcs urbans), i que en les voreres i carrers arribin a ser causants de deformacions i trencaments en la calçada.

En resum, cal aconseguir que la presència d’arbres a les nostres ciutats ens aporti més beneficis que no pas problemes. I que no intercedeixin negativament en les necessitats de desplaçament que tenim en el dia a dia, ni siguin la font o els causants dels accidents.

Maig de 2010